If you're new here, you may want to get regular updates via Si ets nou aquí, molts de vosaltres voleu per obtenir actualitzacions regulars a través d' RSS feed RSS feed . . Thank you for visiting! Gràcies per la seva visita!
A Brief Biography of John Biddle (1615-1662) Una breu biografia de John Biddle (1615-1662)
John Biddle, the Father of Unitarianism in England, was born in 1615. John Biddle, el Pare del Unitarisme a Anglaterra, va néixer el 1615. He was a brilliant student and was described as a man who “outran his instructors and became tutor to himself”. Era un estudiant brillant i va ser descrit com un home que "va córrer més de pressa que els seus instructors i es va convertir en tutor de si mateix". He went to the University at Oxford n 1634, was made a BA in 1638 and an MA in 1641. Va ser a la Universitat d'Oxford n 1634, es va realitzar un BA en 1638 i un mestratge el 1641. After leaving Oxford, he was appointed as a teacher in Gloucester. Després de sortir d'Oxford, va ser nomenat com a professor a Gloucester. It was here that he began to re-examine his religious views and began to doubt the validity of the doctrine of Trinity. Va ser aquí on va començar a examinar de nou els seus punts de vista religiosos i va començar a dubtar de la validesa de la doctrina de la Trinitat.
The Origins of the “Twelve Arguments” Els orígens dels "Dotze arguments" 1 1
After a close study of the Trinity, he published a pamphlet in 1644 entitled “Twelve Arguments Refuting the Deity of the Holy Spirit”, addressed to “the Christian reader”. Després d'un minuciós estudi de la Trinitat, va publicar un fullet en 1644 titulat "Dotze arguments per rebatre la divinitat de l'Esperit Sant", dirigida a "el lector cristià". In 1645, the manuscript of the “Twelve Arguments” was seized and Biddle was imprisoned. El 1645, el manuscrit de la "Arguments Dotze" va ser capturat i Biddle va ser empresonat. He was called to appear before Parliament, but he still refused to accept the Deity of the Holy Spirit. Ell va ser cridat a comparèixer davant el Parlament, però tot i així es va negar a acceptar la divinitat de l'Esperit Sant. The pamphlet was reprinted in 1647. El fullet va ser reimprès el 1647. On the 6th of September of the same year, Parliament ordered the pamphlet to be burned. El 6 de setembre del mateix any, el Parlament va ordenar el fullet per a ser cremat. On the 2nd of May, 1648, a “Severe Ordinance” was passed, which stated that those who denied the Trinity or the divinity of Jesus or the Holy Spirit, would suffer death without the benefit of clergy. En el 2 de maig 1648, una "severa" Ordenança va ser aprovada, que s'afirma que aquells que negaven la Trinitat o la divinitat de Jesús o l'Esperit Sant, patiria la mort sense el benefici del clergat.
The “Twelve Arguments” Els "Dotze arguments"
Having seen how hard the Church tries to instill “blind faith” into those who opposes the Doctrine of Trinity, let us see the summary of the “Twelve Arguments”, the cause of such extreme measures, as follows. Després d'haver vist el dur que l'Església tracta d'inculcar la "fe cega" en els que s'oposa a la doctrina de la Trinitat, anem a veure el resum de les "Dotze arguments", la causa d'aquestes mesures extremes, com segueix.
1) He that is distinguished from God is not God. 1) El que es distingeix de Déu no és Déu.
The Holy Spirit is distinguished from God. L'Esperit Sant es distingeix de Déu.
Therefore, the Holy Spirit is not God. Per tant, l'Esperit Sant no és Déu.
Biddle further explained this syllogism with these words: Biddle s'explica aquest sil.logisme amb aquestes paraules:
The major premise is quite clear inasmuch as if we say that the Holy Spirit is God and yet distinguished from God then it implies a contradiction. La premissa major és molt clara la mesura que si diem que l'Esperit Sant és Déu i, en canvi distingir de Déu, doncs, implica una contradicció. The minor premise that the Holy Spirit is distinguished from God if it is taken personally and not essentially is against all reason:First, it is impossible for any man to distinguish the Person from the Essence of God, and not to frame two Beings or Things in his mind. La premissa menor que l'Esperit Sant de Déu es distingeix si es pren personalment i no essencialment és contra tota raó: En primer lloc, és impossible per a qualsevol home per distingir la persona de l'Essència de Déu, i no al marc de dos éssers o coses en la seva ment. Consequently, he will be forced to the conclusion that there are two Gods.Secondly, if the Person be distinguished from the Essence of God, the Person would be some Independent Thing. En conseqüència, es veuran forçats a la conclusió que hi ha dos Gods.Secondly, si la persona es distingeix de l'essència de Déu, la persona seria una cosa independent. Therefore it would either be finite or infinite. Per tant, qualsevol d'ells seria finit o infinit. If finite then God would be a finite thing since according to the Church everything in God is God Himself. Si finita, llavors Déu seria una cosa finita ja que segons l'Església tot el que en Déu és Déu mateix. So the conclusion is absurd. Així que la conclusió és absurda. If infinite then there will be two infinites in God, and consequently the two Gods which is more absurd than the former argument.Thirdly, to speak of God taken impersonally is ridiculous, as it is admitted by everyone that God is the Name of a Person, who with absolute sovereignty rules over all. Si infinita llavors hi haurà dos infinits en Déu, i per tant els dos déus que és més absurda que l'anterior argument.Thirdly, per parlar de Déu impersonal pres és ridícula, ja que és admès per tots que Déu és el nom d'una persona , que amb les normes de la sobirania absoluta sobre tots. None but a person can rule over others therefore to take otherwise than personally is to take Him otherwise than He is. Ningú més que una persona pot governar als altres per tant prendre d'una altra manera que personalment és que ho prenguem una altra manera que ho és.
2) He that gave the Holy Spirit to the Israelites is Jehova Alone. 2) Qui va donar l'Esperit Sant als israelites és Jehovà Sola.
Then the Holy Spirit is not Jehova or God. Llavors l'Esperit Sant no és Jehovà o Déu.
3) He that speakest not for himself is not God. 3) Qui parles, no per si mateix no és Déu.
The Holy Spirit speaks not for himself. L'Esperit Sant no parla per si mateix.
Therefore the Holy Spirit is not God. Per tant, l'Esperit Sant no és Déu.
4) He that is taught is not God. 4) El que s'ensenya no és Déu.
He that hears from another what he shall speak is taught. Qui escolta des d'un altre parlarà és el que ensenya.
Christ speaks what he is told (John 8:26). Crist parla el que li diuen (Joan 8:26).
Therefore Christ is not God. Per tant Crist no és Déu.
5) In John 16:14 Jesus says: “God is He that giveth all things to all”. 5) En Joan 16:14 Jesús diu: "Déu és el que dóna tot a tots".
He that receives from another is not God. El que rep d'un altre no és Déu.
6) He that is sent by another is not God. 6) El que és enviada per un altre no és Déu.
The Holy Spirit is sent by God. L'Esperit Sant és enviat per Déu.
Therefore the Holy Spirit is not God. Per tant, l'Esperit Sant no és Déu.
7) He that is not the giver of all things is not God (Acts 17:25). 7) El que no és el donador de totes les coses no és Déu (Fets 17:25).
He that is the gift of God is not the giver of all things. El que és do de Déu no és el donador de totes les coses.
He that is the gift of God is himself given. El que és do de Déu és donat a si mateix.
The gift is in the power and at the disposal of the giver. El regal és al poder ia disposició de l'altra part.
It is therefore absurd to imagine that God can be in the power or at the disposal of another. Per tant, és absurd imaginar que Déu pot estar en el poder o en la disposició d'un altre.
8) He that changes place is not God. 8) El que canvia de lloc no és Déu.
The Holy Spirit changes place. L'Esperit Sant canvia de lloc.
Therefore the Holy Spirit is not God. Per tant, l'Esperit Sant no és Déu.
This syllogism was explained by Biddle as follows: Aquest sil.logisme s'explica per Biddle de la següent manera:
If God changes place then He would cease to be where He was before and begin to be where He was not before, which is against His Omnipresence and His Deity. Si Déu canvia el seu lloc i deixaria d'estar on estava abans i comencen a ser on no estava abans, el que està en contra de la seva omnipresència i la seva divinitat. Therefore it was not God who came to Jesus but an Angel sustaining the Person in the Name of God. Per tant, no va ser Déu que va venir a Jesús, sinó un àngel sostenint la persona en el Nom de Déu.
9) He that prays to Christ to come to judgement is not God. 9) Qui diu a Crist perquè vingui al judici no és Déu.
The Holy Spirit does so. L'Esperit Sant ho fa.
Therefore the Holy Spirit is not God. Per tant, l'Esperit Sant no és Déu.
10) In Romans 10:14 it reads, “How shall they believe in him of whom they have not heard. 10) En Romans 10:14 que diu: "Com creuran en aquell de qui no han sentit. He in whom men have not believed, yet were disciples”. Aquell a qui no han cregut els homes, però, van ser deixebles ".
He who is not believed in is not God. El que no es creu en el no és Déu.
Men have not believed in the Holy Spirit, yet were disciples. Els homes no han cregut en l'Esperit Sant, però, van ser deixebles.
Therefore the Holy Spirit is not God. Per tant, l'Esperit Sant no és Déu.
11) He that hears from God at the second hand, viz the Christ Jesus, what he shall speak has an understanding distinct from God. 11) El que escolta de Déu en la de segona mà, és a dir, que Jesús és Crist, el que es parla té una comprensió diferent de Déu.
He that heareth from God what he shall speak is taught of God. El que sent a Déu el que ell dirà que s'ensenya de Déu.
The Holy Spirit does so. L'Esperit Sant ho fa.
Therefore the Holy Spirit is not God. Per tant, l'Esperit Sant no és Déu.
12) He that has a will distinct in number from that of God is not God. 12) El que té un clar en el nombre de la de Déu no és Déu.
The Holy Spirit has a will distinct in number from God (Romans 8: 26-27). L'Esperit Sant té un clar serà en nombre de Déu (Romans 8: 26-27).
Therefore the Holy Spirit is not God. Per tant, l'Esperit Sant no és Déu.
Conclusions Conclusions
Opposition to Trinitarian doctrines had been ongoing since it was first established in 325 AD One would no doubt wonder why the Church resorted to burning John Biddle's anti-Trinitarian writings instead of debating about it in a scholarly manner, if the Church is certain that the doctrine is undisputable and is indeed an inherent part of the Christian faith. L'oposició a les doctrines trinitària havia vingut realitzant des de la seva creació l'any 325 dC Un, sens dubte, es pregunten per què l'Església va recórrer als escrits anti-Trinitari crema Biddle Joan en lloc de debatre sobre això en una forma acadèmica, si l'Església és cert que la doctrina és indiscutible i és de fet una part inherent de la fe cristiana. 
- As reproduced & adapted from Com reproduït i adaptat de Muhammad Mahoma `Ata ur-Rahim, «Ata ur-Rahim, Jesus Jesús A Prophet of Un Profeta de Islam Islam , pp. , Pp 142-146 [ 142-146 [ back esquena ] ]
One Response for Una resposta per "John Biddle's “Twelve Arguments Refuting The Deity of the Holy Spirit”" "John Biddle" Dotze arguments per rebatre la Deïtat de l'Esperit Sant "
Leave a Reply Deixa una resposta
You must be Vostè ha de ser logged in es va connectar to post a comment. en publicar un comentari.
Theologically speaking, the concept of Holy Ghost as 'Filioque'(“a double procession”) was added to the Original Doctrine much later. Teològicament parlant, el concepte de Esperit Sant com "filioque" ("una doble processó") ha estat afegit a la doctrina original molt més tard. As taught by the Greek theologians and advocated by St. Augustine, it simply makes the Holy Ghost a “go-between” communications or things that proceed from the Father and is received by an individual via Jesus Christ. Com ensenyen els teòlegs grecs i defensada per Sant Agustí, simplement fa que l'Esperit Sant un "intermediari" de comunicacions o les coses que procedeixen del Pare i és rebut per un individu a través de Jesucrist. One may argue that since the Holy Ghost emanates from God the Father, it is also God. Es podria argumentar que, donat que l'Esperit Sant procedeix de Déu Pare, és també Déu. In reality, this would only be possible if there was a “total emanation” (100% transfer). En realitat, això només seria possible si no hi havia una emanació "total" (100% de transferència). If that be the case, then the Primary Source has either annihilated Himself (Itself) or has produced a Clone. Si aquest fos el cas, llavors la principal font bé ha aniquilat a si mateix (en si) o ha produït un Clon. God the Father still exists and Christians with their Trinitarian Beliefs yet claim God is One. Déu Pare segueix existint i cristians amb les seves creences trinitària encara afirmen que Déu és un.