Si és nou aquí, pot voler aconseguir actualitzacions regulars via menjar de RSS. Gràcies per visitar!

Els cristians creuen que Paul de Tars és l'"Apòstol" de Jesús (P), que coneixia en una visió sobre el seu viatge a Damasc. Paul també s'afirma que és l'autor de les Epístoles als romans, 1 i 2 Corinthians, Galatians, Ephesians, Philippians, Colossians, 1 i 2 Thessalonians, 1 i 2 Timothy, Titus, Philemon i hebreus. És per això estrany que aquest self-confessed 'Apòstol' de Jesus Christ fracassi a parar més atenció a les paraules de Jesús (P) ell mateix a les seves epístoles:

Tota l'evidència indica que les paraules de Jesús eren autoritzades a l'Església des del primer, i això el faci el més notable al qual es para tal atenció escassa a les paraules o als treballs de Jesús en les primeres escriptures cristianes, les cartes de Paul, Epístoles el posteriors, hebreus, Revelació, i fins i tot els Actes han d'informar poc sobre them....Papias (circa. D. C. 130), la primera persona per anomenar de fet un evangeli escrit, il·lustra el punt. Tot i que defensa l'evangeli de Marca (Euseb. Hist. III.xxxix.15-16), i es feia que s'afegeixi una recollida de tradició de Jesús a "la seva Interpretació dels Oracles del Senyor" (Euseb. Hist. III.xxxix.2-3), la seva pròpia preferència clara era per a la tradició oral pel que fa a Jesús, i les ullades que Eusebius proporciona de tradició Papias Jesus no donen cap pista de la seva dependència de Marca. Cap faci les citacions més freqüents de Jesús en els pares apostòlics, en gran part "synoptic" de forma característica, mostrar molt dependència en el nostre gospels.1 ^escrit

Al que l'abast té les cartes paulines formaven la selecció dels evangelis del New Testament com canonge avui? Aquest article examinaria l'evidència i presentaria les seves conclusions en la matèria, insha'allah.

Les Epístoles Paulines i la Seva Influència Sobre la Selecció de Gospels

S'admet que els evangelis actuals del New Testament, que contenen les paraules de Jesús, eren escrits després de les epístoles paulines. Aquesta declaració és confirmada pel prof. Brandon, quan ens informa allò

Les primeres escriptures cristianes que s'han conservat per a nosaltres són les cartes de l'apòstol Paul.2

Se'n sacrificava sistemàticament o es reescrivia tot excepte els evangelis acceptables per a la fe paulina. De fet, els evangelis no eren ni tan sols en l'existència abans de les escriptures paulines. Acceleri's. Charles Anderson Scott ens diu allò

És altament comprovable que no un dels Evangelis Synoptic (Matthew, Marca, i Luke) sigui en l'existència en la forma que el tenim, abans de la mort de Paul. I eren els documents ser pres en ordre estricte de cronologia, les Epístoles Paulines arribarien abans del Gospels.3 ^synoptic

Hyam Maccoby fa una observació interessant quant a la influència de Paul de la manera següent:

Ens hauríem de recordar que el New Testament, mentre el tenim, està molt més dominat per Paul que apareix a primera vista. Mentre el llegim, venim a l'altre costat dels Quatre Evangelis, dels quals Jesús és l'heroi, i no ens trobem Paul com a caràcter fins que ens embarquem en la narrativa postJesús d'Actes. Llavors finalment venim a contacte amb Paul mateix, a les seves cartes. Però aquesta impressió està enganyant, perquè les primeres escriptures al New Testament són de fet les cartes de Paul, que s'escrivien sobre d. C. 50-60, mentre els Gospels no eren escrits fins al període d. C. 70-110. Això significa que les teories de Paul eren ja davant dels escriptors dels Evangelis i pintaven les seves interpretacions de les activitats de Jesús. Paul és, en certa manera, present del molt primera paraula del New Testament. Això és naturalment, no la història sencera, perquè els Gospels es basen sobre tradicions i fins i tot se'ls escriuen fonts que es remunten a un temps abans de l'impacte de Paul, i aquestes primeres tradicions i fonts no s'obliteren totalment en la versió final i donen indicacions valuoses d'allò com la història era abans que els editors Paulinist estiressin això a final forma. Tanmateix, la perspectiva de perspectiva i formació dominant dels Evangelis és allò de Paul, perquè la raó simple que era la vista Paulinist de què havia estat l'estada de Jesús a Terra sobre allò era triomfant a l'Església mentre es desenvolupava en la història. Interpretacions rivals, que en una època havia estat ortodox, s'oposava a les vistes molt individuals de Paul, ara es tornava herètic i eren amuntegats fora de la versió final de les escriptures adoptades per l'Església paulina com el canonge inspirat del Testament.4 ^Nou

Hi ha sens dubte que la influència de Paul és molt més dominant que la influència de Jesús (P) ell mateix al New Testament. Els becaris han sabut i reconegut la influència que Paul exerceix sobre el New Testament, en la mesura aquell Paul fins i tot declara que tingui un evangeli diferent que Jesus.5

Datant per a L'Autoria del New Testament

Les cites popularment acceptades per a l'autoria dels llibres actuals de la Bíblia són aproximadament de la manera següent:

Aproximadament. d. C. Esdeveniment / Document

30 Crucifixió (Ascensió) de Jesús

50 Primera Epístola de Paul

62 Última Epístola de Paul

65-70 Marca Gospel

70 Epístola a hebreus (L'Epístola als hebreus no es llista en la 6a llista de segle dels manuscrits anomenats Codex Claromon. Això condueix a la sospita que es podria haver escrit a una cita posterior)

80 el Gospel de Luke

85-90 el Gospel de Matthew

90 Actes

90-100 el Gospel de John i Primera Epístola

95-100 Revelació

100 jo & II Timothy i Titus⁶

Incertesa sobre James jo & II, Peter, John i Jude no permet als historiadors calcular el seu origen dates⁷. Fixi's que les Epístoles es daten més d'hora que fins i tot el primer evangeli, "Marca". Així comencem a veure el grau al qual la religió actual de "Cristiandat" es basa més en els ensenyaments i escriptures de Paul que qualsevol altra cosa. Els evangelis dels quals es considera popularment que han estat escrits primer eren en l'actualitat escrita molt de temps després de les escriptures de Paul. Com més els becaris cristians estudien el text de la Bíblia, més es torna dolorosament aparent que el que s'atribueix popularment a avui com "Cristiandat" s'hauria d'anomenar més apropiadament "St. Paulism".

Les Epístoles Atribuïdes a Paul Realment Eren Creades Per Ell?

Fins i tot l'atribució d'autoria de les epístoles a Paul mateix és dubtosa. Per exemple, deixi'ns portar un aspecte a l'Epístola als hebreus. Aquesta Epístola, una vegada atribuïda a Paul, generalment s'accepta ara per tenir no estat escrit per ell. Llegim allò

La Carta als hebreus, en una època atribuït a Paul, generalment és ara acceptat per ser per algun cristià desconegut del 1r segle. A més li agrada un sermó que a una carta, és un dels millors i molts prudentment construïen composicions al New Testament. Adreçat originalment a cristians fora de fons jueus, el llibre fa ús extens de material d'Old Testament per demostrar que el ministeri de Jesus Christ era la realització del Covenant.8 ^Vell

Els editors del KJV, en la seva Introducció a l'Epístola als hebreus, escrivia que

L'autor del Llibre d'Hebreus és desconegut. Martin Luther suggeria que Apollos era l'autor... Tertullian deia que hebreus era una carta de Barnabas...Adolf Harnack i J. Rendel Harris especulada que hi escrivia Priscilla (o Prisca). William Ramsey suggeria que era fet per Philip. Tanmateix, la posició tradicional és que l'Apòstol Paul escrivia hebreus... Eusebius cregut que Paul l'escrivia, però Origen no era positiu de authorship.9 ^paulí

Fins i tot els llibres d'Actes era escrit complir un cert propòsit. Com Hyam Maccoby observa:

Com hem vist, els propòsits del llibre d'Actes és minimitzar el conflicte entre Paul i els líders de l'Església de Jerusalem, James i Peter. Peter i Paul, en la tradició cristiana posterior, es convertien en idèntics sants, germans en fe, i la idea que eren històricament amargs que la durada d'adversaris per a punts de vista religiosos irreconciliables s'hauria rebutjat amb horror. El treball de l'autor d'Actes es feia bé; rescatava cristiandat de la imputació de ser la creació individual de Paul, i en canvi li donava un pedigrí respectable, com a doctrina amb l'autoritat de l'anomenada Església de Jerusalem, concebuda com continu en alcohol amb l'Església Gentil Paulina de Roma. Tanmateix, per a tots els seus esforços, la veritat de la matèria no és dura de recobrar, si examinem l'evidència de New Testament amb un ull a inconsistències de conte de dir i confusions, més que amb la determinació d'encobrir i harmonitzar totes les dificultats dels interessos d'un interpretation.1^{0 ortodox}

Conclusions

Hem vist que les Epístoles Paulines s'escrivien abans dels evangelis del New Testament i per això exerceix una influència sobre la selecció dels evangelis del New Testament a les nostres mans avui. Jesús (P) ell mateix tenia cap idea de què no havia fet Paul als seus ensenyaments i s'hauria sorprès i impressionava al paper l'assignat per Paul com a divinitat de sofriment. A més, no totes les epístoles atribuïdes a Paul eren realment escrites per ell, i alguns se n'escrivien fins i tot per complir un cert propòsit. És aquesta raó que fa inacceptables les epístoles per estar 'inspirada' divinament, com és clar que siguin el producte d'homes.

1. El Diccionari de L'Intèrpret de la Bíblia, Volum Suplementari, pàg. 137 [altra vegada]
2. S. G. F. Brandon, Religions en Història Antiga, pàg. 228 [altra vegada]
3. Acceleri's. Charles Anderson Scott, Història de cristiandat a la llum de Coneixement Modern, pàg. 338 [altra vegada]
4. Hyam Maccoby, El Mythmaker: Paul i la Invenció de Cristiandat, (Weidenfeld i Nicolson, Londres, 1986), pàg. 4 [altra vegada]
5. cfr. Romans 2:16 [altra vegada]
6. El Diccionari de L'Intèrpret de la Bíblia, Volum Suplementari [altra vegada]
7. Irene Allen, La Primera Església I El New Testament, 1953 [altra vegada]
8. Excerpted des de l'Enciclopèdia Interactiva de Compton, copyright - 1994, 1995 el NewMedia de Compton, Inc. [altra vegada]
9. KJV, Nou Revisat i Actualitzat 6è, l'Estudi Clau hebraic/grec, Edició de Carta Vermella [altra vegada]
10. Hyam Maccoby, op. cit., pàg. 139 [altra vegada]