Si és nou aquí, pot voler aconseguir actualitzacions regulars via menjar de RSS. Gràcies per visitar!

Els missionaries cristians i els enemics d'Islam han al·legat que el Profeta Muhammad(P) era un "assassí" que "mataria els seus adversaris al mig de la nit que utilitza engany i mentides". Citen els esdeveniments de l'assassinat de la galleda Ka'ab Al-Ashraf com evidència a favor de les seves declaracions. La nostra contesa és que aquests bigots estan abusant dels esdeveniments històrics que envolten aquests incidents. Això ho és perquè són inconscients de les circumstàncies que condueixen al seu assassinat, o per què el Prophet(P) havia permès per passar. És per això el nostre desig parlar d'aquest assumpte en la seva perspectiva pròpia, i stiffle les seves mentides una vegada per sempre, insha'allah.

Qui Era la galleda Ka'ab Al-Ashraf?

Kaab Al-Ashraf era un jueu. Solia insultar musulmans, i dones especialment musulmanes. Havia estat més tard matat per un musulmà, a través del permís del Prophet(P) Noble. Aquest compte és present a Sirat Rasul Allah per Ibn Ishaq.1

El seguir és el compte en les nostres pròpies paraules:

El Profeta demanava que qui aconseguiria lliurin a Ka'ab per a ell. Un home musulmà responia que ell would. Tristament, el musulmà que estava d'acord amb el Profeta, no menjava durant tres dies (amb l'excepció d'allò que s'exigia). Quan això era informat per al Profeta, el Profeta li demanava la raó. L'home li deia que havia pres una responsabilitat (matar Ka'ab) que no podria manejar. Així el musulmà demanava el permís del Profeta per dir mentides, o enganyar Ka'ab. El Profeta li donava el permís. El musulmà se n'anava a Ka'ab, deia alguna cosa enganyosa, i el feia vingut fora de la seva casa i llavors el matat.

L'atac alçat per anti-Islamics aquí és que el Profeta (P) donava un altre home per fer la feina i li donava el permís per ser.

Nosaltres han primer de tot entendre que la situació dels musulmans era molt precària, fins i tot en les seqüeles de la seva victòria a Badr. Tot i que el Quraysh Meccans es derrotava i hagut estat retirat altra vegada a la ciutat per llepar les seves ferides i per deplorar els seus morts, els musulmans encara s'encaren amb el perill d'intern dissentir dins de les parets de Madinah. En efecte, els musulmans acabaven d'expulsar el Banu Qaynuqa de les seves cases després de la seva declaració de guerra oberta contra el Profeta i la primera comunitat musulmana. El Banu Qaynuqa era el primer dels jueus per trencar el seu acord amb els musulmans i per anar-se'n a guerra i s'havia de donar amb ràpidament per tal que per rebutjar algunes idees de les altres tribus jueves d'instigar una guerra contra el Muslims.2 era dins del context d'aquesta situació aquella galleda Ka'ab Al-Ashraf aprofitava de, condemnant el Profeta i versos que reciten que lamenten el Quraysh que es mataven a Badr. Entre les línies dels susdits versos és:

El molí de Badr grinyolava fora la sang de la seva gent
A esdeveniments com Badr hauria de plorar i plorar
Les millors de les persones es mataven al voltant dels seus dipòsits
No cregui estrany que els prínceps quedin mentint.
Quants homes macos nobles,
El refugiat dels indigents es matava,
Liberal quan les estrelles no donaven cap pluja,
Que n'aguantava altres ' càrregues, governant i prenent el seu quart degut,
Algunes persones la ràbia del qual em complau diuen
"B Ka'ab. al-Ashraf és completament dejected".
Estan bé. O allò la terra quan es mataven
S'havia partit asunder i sumia la seva gent,
Que se l'havia empès a ell que estenia l'informe completament
O vivia cecs que s'encongien i sord.
Se'm deia que tot el Banu'l-Mughira s'humiliava
I portat baix per la mort d'Abu'l-Hakim
I els dos fills de Rabi'a amb ell,
I Munabbih i els altres no assolien (tal honor) com aquells qui era slain³

En l'última estrofa d'aquesta poesia per Ka'ab, tenia comitted que una transgressió del pacte anterior signava entre els musulmans i la seva tribu amb les paraules següents d'inducció:

Se'm deia allò al-Harith ibn Hisham
Està fent bé i recollint tropes
Visitar Yathrib amb exèrcits,
Per a només el noble, l'home maco protegeix el reputation.4 ^{més arrogant}

A més, havien compost Ka'ab uns quants versos amatoris en la difamació de l'honor d'una dona musulmana pel nom de bint d'Ummu'l-Fadl al-Harith:

És fora sense aturar-se a la vall
I deixant Ummu'l-Fadl a Mecca?
Fora vindria què comprava des del pedlar d'ampolles,
Henna i tint de cabells.
Quines mentides 'turmell de twixt i colze en moviment
Quan intenta estar dret i fa not.5

La importància de "quines mentides 'turmell de twixt i colze en moviment" és explicat en la nota a peu de pàgina pel traductor del Sirat Rasul Allah d'Ibn Ishaq com:

Presumiblement les seves natges són significades; serien entre el seu turmell i el seu colze mentre es recolzava. Les natges grans i pesades eren marques de bellesa femella entre el Arabs.6 ^vell

Un poeta de dies preislàmics expressa el sentiment àrab de castedat i virtuousness en un couplet, que descriu una fotografia preciosa de feminitat àrab: "Si la meva mirada troba els aspectes d'un veí virginal, llenço els meus ulls baix fins que el seu domicili l'agafi". Per això era dins del context del damunt incitements fets per la galleda Ka'ab Al-Ashraf que era per què s'inquietaven els musulmans quan s'estaven deshonrant les seves dones i anomenava el sentiment públic per al seu càstig.

Traïció Punible

Com hem manifestat abans, les accions de Ka'ab eren en contra d'una clàusula en el Pacte Madinah signat entre els musulmans i els jueus de Madinah. L'estipulació pertinent d'aquest pacte és de la manera següent:

La lleialtat és una protecció contra treachery.The freedmen de Thalaba són com si mateixos. Els amics de confiança són com si. Cap d'ells no sortirà a guerra salvar amb el permís de Muhammad, però no se l'evitarà de la revenja de presa per una ferida. Ell que mata un home sense advertir es mata a ell mateix i la seva casa sencera, llevat que això ser un que s'ha equivocat amb ell, perquè Déu acceptarà allò. Els jueus han d'aguantar les seves despeses i els musulmans les seves despeses. Cadascun ha ajuda l'altre contra qualsevol que ataca la gent d'aquest document. Han de buscar consell mutu i consulta, i la lleialtat és una protecció contra traïció. Un home no és propens pels delictes del seu aliat. L'equivocat ha de ser ajudat. Els jueus han de pagar amb els creients mentre la guerra duri. Yathrib serà un santuari per a la gent d'aquest document. Un desconegut sota protecció serà com el seu amfitrió no fent gens de mal i no cometent cap delicte. A una dona només se li donarà protecció amb el consentiment de la seva família. Si qualsevol disputa o controvèrsia amb possibilitats de provocar problemes haguessin de sorgir s'ha d'atribuir a Déu i a Muhammad l'apòstol de Déu. Déu accepta el que és el més a prop a pietat i bondat en aquest document. A Quraysh i als seus ajudants no se'ls donarà protecció.

Els seus actes es dirigien obertament contra la Mancomunitat, de la qual era un membre. És per això clar que l'antagonisme d'Ashraf d'Al de galleda Ka'ab envers la comunitat musulmana sigui el seu propi desfer, i ja no sigui protegit pel pacte que ell mateix havia violat. Akram Diya' al-Umari comenta:

L'assassinat d'al Ibn Ashraf es podria veure com a acte de traïció, però sobre reflex més llunyà un s'adona que Ibn al Ashraf era festa al tractat segons el Document pel qual els jueus de Nadir d'al Banu i altres eren compromesos. Difamant el Profeta, que era el cap d'estat, i mostrant la seva solidaritat als enemics dels musulmans (lamentant els seus morts i incitant-los contra els musulmans), al Ibn Ashraf havia trencat el tractat i havia declarat que la guerra sobre els musulmans, i la seva sang es podrien perdre impunement. Pel que fa a que se l'enganyés i ser matat per aquells havia confiat, tal acció és legalment permissible (ja'iz) en termes dels que han declarat guerra sobre els musulmans, i era fet per ordre del Missatger (Vegi al Tahawi, Mushkil al-Athar). El Missatger, tanmateix, no culpava Nadir de Banu al del delicte d'al Ibn Ashraf; era suficient fer-lo que se'l mati per a la seva traïció. El Profeta, de fet, renovava el seu tractat amb ells (Al Banu Nadir).7

Tanmateix, alguns poden objectar que galleda Ka'ab que estaven component merament Al-Ashraf "poetries" com a forma de "llibertat d'expressió", i per això no estava provocant "mal" a qualsevol al voltant d'ell. Els que diuen això naturalment no entenen la importància de la poesia blasfema al costat de la galleda Ka'ab Al-Ashraf. La poesia àrab pot ser molt influent i no es pot pensar d'en els termes de poesia anglesa o algunes altres formes de poesia en unes altres llengües. Com Philip K. Hitti mateix es fixa,

Ningú al món, potser, no manifesten tal admiració entusiasta per expressió literària i es mouen així per la paraula, parlada o escrita, com els àrabs. A penes llengua no sembla capaç de fer exercici sobre les ments dels seus usuaris tal influència irresistible com Arabic.8

Després dels actes d'Ashraf d'Al de galleda Ka'ab que es fixa d'inducció i denúncies calumnioses cap a dones musulmanes, Haykal diu allò

El lector és potser conscient de costum àrab i ètica en aquesta consideració, i pot apreciar l'ansietat dels musulmans per tals denúncies calumnioses dirigides contra el honour.9 ^{de les seves dones}

Naturalment, el lector acceptaria que amb nosaltres aquella "llibertat d'expressió" naturalment no inclou el dret per difamar l'honor d'un altre, o incitar agressió en contra d'un Govern legítim. Per això és clar que abans de termes moderns avui, la galleda Ka'ab Al-Ashraf s'acusarà puntualment de la sedició contra l'Estat i per atemptar contra la modèstia d'una dona musulmana.

Un Judici Públic per a Criminals de Guerra?

Els Controversialists han estigmatitzat aquesta execució com a "assassinat". I perquè un musulmà s'enviava per secretament matar cada un dels criminals, en el seu prejudici contra el Prophet(P) tanquen els seus ulls a la justícia de la frase, i la necessitat d'una execució ràpida i secreta. No existia llavors cap jutjat de policia, cap tribunal judicial, ni fins i tot un marcial de jutjat, prendre cognisance de delictes individuals. A falta d'un executioner Estatal, qualsevol individu es podria convertir en l'executioner del dret. Aquest home havia trencat el seu pacte formal - era impossible arrestar-lo en públic, o executar la frase en l'obert abans dels seus clans, sense provocar carnisseria innecessària, i causar a l'enemistat de sang i vendetta perpètua. Els exigencies de l'Estat exigien que qualsevol cosa que s'hauria de fer s'hauria de fer ràpidament i silenciosament a aquells que opinió pública havia arraigned i condemnava.

Conclusions

És clar que on s'ocupava l'assassinat de la galleda Ka'ab Al-Ashraf, es faci com a dissuasió en contra de delictes comesos contra el bé públic o violacions del dret promulgat. Considerant els càstigs que es donaven als enemics d'Islam, no hem d'oblidar, primer, que eren accions polítiques fetes necessàries per les condicions del temps; segon, que cap d'ells no era excessiu inacceptable pels usos o costums d'aquell temps.

I només Déu sap millor!

1. Hem depès de la traducció del Sirat Rasul Allah d'Ibn Ishaq per A. Guillaume, La Vida de Muhammad (Premsa d'Universitat d'Oxford, 1978). [altra vegada]
2. Ibidem., pàg. 363 [altra vegada]
3. Ibid. [altra vegada]
4. Ibid. [altra vegada]
5. Ibidem., pàg. 366 [altra vegada]
6. Ibid. [altra vegada]
7. Akram Diya al Umari, Madinan Societat en el Moment del Profeta, (Institut Internacional d'Idea Islàmica, 1991) [altra vegada]
8. Philip K. Hitti, Història dels àrabs, 10a edició (Premsa Macmillan, 1970), pàg. 90 [altra vegada]
9. M. H. Haykal, La Vida de Muhammad (Publicacions de Confiança Americanes Nord, 1976), pàg. 244 [altra vegada]