Si és nou aquí, pot voler aconseguir actualitzacions regulars via menjar de RSS. Gràcies per visitar!

Últimament érem introduïts a una polèmica nova, divertida pels missionaries, és a dir pel que fa a la paraula "ahad(un)". Citar els missionaries, l'ús de l'ahad de paraula:

1

Fixi's que el significat d'"ahad" varia d'"un" per a "algú", però naturalment tots ells estan d'acord amb el mateix significat, que és l'adjectiu "un", i no el pronom " un de"! Elias & Elias també està d'acord amb Wehr en la seva entrada següent:

²

Per això hem establert que "ahad(un)" en vol en efecte "un" i el debat només s'haurà d'aturar allà. Tanmateix, el missioner ha compilat una llista de versos, que reclama mitjana aritmètica " un de", occuring en el text Qur'anic. Per això, per afegir altre cop a la propaganda missionera, produïm l'entrada següent d'una concordança Qur'anic que distingeix entre la paraula "ahad" i "ihda", acompanyat pels nombres de vers Qur'anic on ocorren.

³

És en efecte clar del damunt que els missioners no tenen cap cas per seguir. "Ahad" en vol en efecte "un" i ocorre freqüentment per tot el text Qur'anic. Mentre que la paraula "ihda" (quin mitjà " un de") acudeix només dues vegades al Qur'an.

Què Sobre "Wahid"?

Els missionaries han acusat el seguir quant a l'ús de la paraula "ahad":

En cada cas, ahad s'utilitza per referir-se a un d'alguna cosa, a un membre d'un grup específic. Cap dels exemples no utilitzava aquesta paraula per significar-ne un, de manera sola, single etc.

Irònicament, aquesta al·legació del missioner és només veritable per a la mateixa paraula que el missioner està provant durament promoure, i.e. "wahid"! L'entrada següent des de Wehr mostra la definició de "wahid":

⁴

El missioner s'ha confós? L'entrada citada clarament manifesta que wahid pot mitjana aritmètica "... cada un d'ells" o "cada un d'ells" que naturalment mostra que pot enviar un membre d'un grup específic. Què ha de dir el missioner provar i què exactament fa ell vol aconseguir per aquesta polèmica inútil?

Pel que fa a l'al·legació missionera aquell "wahid" és un millor substitut d'"ahad", diem que els missioners naturalment mai no han sentit aquest Sura' sent recitat quan feia aquesta declaració idiota. Escoltar Sura' al-Ikhlas, implorem als nostres lectors que descarregui i escolti el Sura' recitació per Sheikh Abdul Rahman As-Sudais aquí [ format de .mp3]. Els lectors es poden fàcilment fixar en com es pronuncia estructuralment el Sura' i el to global del Sura' és rítmicament coherent en l'ús de la paraula "ahad". Per això aquesta polèmica missionera és dismissible i no es pot ara descartar com res més que les bestieses inflades.

"Echad" i el Missionary's Follia

En el seu intent va intentant "determinar" l'origen d'ahad, el missioner feia declaració irrisòria al seguir:

Un possible, i fins i tot comprovable, explicació pel que fa a per què Muhammad, o l'autor del Quran, utilitzava l'ahad de paraula és a causa de la seva interacció amb els jueus. Muhammad pot haver sentit el Shema jueu, el credo monoteista de fe trobada a Deuteronomy 6:4, recitat que utilitza l'echad de paraula per referir-se a unió de Yahweh?s.

Qualsevol estudiant de les llengües Semitic s'estarà quedant bocabadat en l'admiració amb aquesta declaració que escombra. Se sap que l'àrab i hebreu siguin llengües germana, per això hi hagi moltes paraules en les dues llengües que comparteixen la mateixa llengua. El lèxic bronzeja-Conductor-Briggs exhibeix això entenent amb l'entrada següent:

⁵

Si us plau fixi's que els BDB han inclòs ahad en la seva entrada d'"echad", i els dos s'identifiquen com adjectius. Desafortunadament per al missioner, no hi ha gens de significar " un de" enregistrat per aquest lèxic cèlebre.

Pel que fa a l'echad de paraula, la concordança de Strong també està d'acord amb el BDB:

⁶

Conclusions

En el seu resum, el missioner feia la declaració de fatutous següent:

En qualsevol cas, els musulmans són en un dilema. Ja que les dades es noten que la rendició literal de Sura que 112:1 és que "Allah és un de", les restes de pregunta un de què? És un de gaires déus?

Havíem aparegut en el damunt que el missioner es confon entre un adjectiu ("ahad") i un pronom ("ihda"), dues paraules àrabs diferents que tenen poca correlació l'una a l'altra i naturalment l'últim no existeix a Sura' al-Ikhlas (Qur'an, 112). Per això des d'on feia aquest missioner aconseguida "la" seva "lectura literal" de si la paraula "ihda" és inexistent en el Sura citat esmentat'? Naturalment el missioner és durament premia proporcionar tal evidència a part de la seva vista de blinkered d'Islam. S'entén en efecte que Déu sigui, com explicat per Ibn Katheer en la seva interpretació de Sura' al-Ikhlas:

"És Aquest i Només sense igual, ni gaire al ministre o a soci, ni a cap no els agraden o són paral·lels; i aquesta descripció no es pot aplicar a ningú estalviar Allah(T) perquè He(T) és Perfecte en tots els Seus Atributs i tot el Seu Actions."7

És també igualment obvi que el missioner està desesperat prou a "lectura a" el text Qur'anic per a l'evidència de la doctrina Trinitarian inexistent com tinguda per cristians. Pitjor encara per al missioner, hem mostrat de la seva pròpia Bíblia que l'echad hebraic (que és també un adjectiu) s'entén i és sinònim de l'ahad àrab, i la seva interpretació que acompanya de becaris jueus. No hi ha cap espai per a una interpretació Trinitarian per a "echad", i de la mateixa manera, no hi pot haver forma del Trinity pseudomonoteista en el seu equivalent germana, "ahad".

I només Allahu Ahad sap millor.

1. J.M. Cowan (edició), El Diccionari Hans Wehr d'àrab Escrit Modern, Parlat Serveis de Llengua, NY, (1976) [altra vegada]
2. Elias A. Elias & Edward E. Elias, Elias ' àrab/anglès de Diccionari de Butxaca, Editorial Elias Modern, el Caire (bé columna) [altra vegada]
3. Ahmad Ibrahim, Qur d'Al ' un Diccionari anglès de malai: Denotant Llibres i Versos, Pustaka Bina Insani, Kuala Lumpur (1989), pàg. 18 [altra vegada]
4. J.M. Cowan (edició), ibidem. [altra vegada]
5. F. Marró, S. Conductor i C. Briggs, L'Hebreu Brown-Driver-Briggs i Lèxic Anglès: Contenint Apèndix Withh An El Bíblic Aramaic, Editors Hendrickson, Massachusetts (2001) [altra vegada]
6. James Dur, la Concordança Exhaustiva del Strong Nou de la Bíblia, Editors de Nelson de Thomas, Tenessee (1996) [altra vegada]
7. Sameh Strauch (transl.), Qur'anic Verses Explained From The Tafseer Seleccionat d'At-Tabari, Ibn Katheer & Ibn Al-Qayyim, IIPH, Ar Riyadh (1999), pàg. 130 [retrocedeixi]