Ocasionalment, venim a l'altre costat de face-to-face de cristians i, més freqüentment, en la Internet, que, quan informava que el text dels evangelis sofria corrupció durant la seva transmissió, sovint reaccionen amb el tipus següent de preguntes: "Quan? Qui feia la corrupció? A quin país? Abans de o després de Muhammad? Per què es feia? Com venir ningú vist això"? Aquests tipus de preguntes pel que sembla "innocents" merament revelen la ignorància incalculablement colossal de la persona en qüestió. Els cristians que plantegen tals preguntes no semblen que s'adoni com completament ximple passen a qualsevol que són familiars amb com a mínim els mateixos fonaments de crítica textual. Així, l'interrogador pobre només reïx dins no humiliant ningú més excepte si mateix. Els apologistes cristians i missionaries necessiten parar de plantejar tals preguntes antiquades, absurdes ja que es reflecteix bastant malament en la seva intel·ligència i dóna una molt mala impressió d'ells a altres.

Aquesta pel·lícula curta es feia en menys de vint quatre hores en resposta a la pel·lícula polèmica antiIslam de Geert Wilders, titulada "Fitna". El vídeo de sis minuts anomenat "Cisma" per l'Atac de blogger Saudi de 33 anys Al-Saeed pren texts Bíblics violents i els intercala amb ardent vocifera per un líder de joventut de fonamentalistes cristià a Texas. Kudos se'n va per al germà musulmà que dirigia el vídeo. Aquesta és la classe de "resposta" que es necessita de musulmans, una resposta intel·lectual i no un que es basa en emoció.

Molts cristians com la balena Sam Shamoun, Craig Winn i altres circulant simplement l'amor malament articulant el Qur'an, dient que conté "ensenyaments pervertits, nonsensical". Deixi'ns fer tenir una ullada de la seva Bíblia de "sensical".
Abans que continuï més m'agradaria manifestar que per al disc que els musulmans estan completament impressionats i ofesos allò la Bíblia descriu grans missatgers de Déu com borratxos baix vius. Tornant a la història, adoni's com diu la història Ham, EL PARE de Canaan. Això és bastant interessant. Sembla com que intenti demostrar o conduir a alguna cosa.

És conegut allò la "Cristiandat" d'avui té orígens dubtosos, quin irònicament no ve de Jesús, pau ser a ell (encara que l'estructura sencera se li atribueix), però de Paul de Tars, que es pot correctament enviar a com "aquell apòstol Satànic". Perquè era Paul qui posades els fonaments religiosos de la cristiandat d'avui avall, basaven les doctrines en la idea d'idolatry i filosòfica de l'imperi grecoromà a l'època.

Era Sarah realment la germana d'Abraham? Ibn Hazm qüestiona l'estatus de Sarah com ser la germana d'Abraham, com acceptar que viz, de la perspectiva Bíblica ocasionaria diversos desacords amb uns altres passatges en l'Old Testament pel que fa a assumptes morals i teològics. Això és amb referència a les històries de l'atac de Sarah per faraó i Abime'elech que es narrava a Genesis 12:10-18 i Genesis 20, Genesis 17:17 i Genesis 20:1-18. Citem els passatges explicats en la història de l'atac de Sarah de la manera següent.

Déu canvia o no canvia d'opinió? Segons Ibn Hazm, Èxode 32:10-14 i 33:3-14 atribueix al-bada' (canviant de ment) a Déu i per això això presenta un problema a la natura de Déu i als Seus caràcters pel que fa al Seu atribut que Sap Completament. Quan un compara els passatges citats de costat, les contradiccions internes entre especialment l'Èxode 32:10, 32:14 i 33:2-3 en aquest mà i Èxode 33:14 en l'altre, clarament planteja molts problemes d'assumpte teològic i moral del context Bíblic. En aquest cas que se citava damunt, malgrat la determinació de Déu de castigar l'Israelites per la seva conducta idòlatra, no executava càstig a causa de la intercessió de Moses qui havia "recordat" a Déu de la Seva promesa feia amb Abraham i els patriachs per als seus descendents. Aquest passatge Bíblic sembla que suggereixi implícitament que aquesta "notificació" havia fet Déu adonar-se que els seus s'"equivoquen" amb decisió i El tenen penedint-se per a això. Un "error" tan obvi o fins i tot implicar que tal cosa a penes estigui corresponent a cap persona d'integritat, i encara menys a Déu, el Totpoderós.

"Les Versions" són simplement les traduccions del New Testament a unes altres llengües. Els escriptors de New Testament originalment escrivien els seus llibres i epístoles en la llengua grega mentre que les versions són traduccions de les seves escriptures en unes altres llengües. Naturalment, els cristians que parlaven no grecs volien el text del New Testament en les seves pròpies llengües locals i així el New Testament es començava a traduir a unes altres llengües en algun moment en el mig a l'últim segon segle. Un punt important per recordar-se'n és allò no importa quants milers de traduccions existir, això restes que són en una llengua diferent de la llengua original (Grec) del New Testament, així el seu ús i valor es limitaran.

Els autors del New Testament han citat sovint passatges de l'Old Testament, afirmant que tals declaracions són profecies complertes en la persona de Jesus Christ. El nombre de tals passatges citats és de fet molt alt. Entre els evangelistes, Matthew és aquest que ha fet aquesta característica de fenomen al seu Gospel. La profecia transmet un lloc molt important en la teologia cristiana. Tots els cristians saben de les profecies dels llibres de Salms, Isaiah, i Daniel relacionats amb la infantesa, vida, missió, i mort de Jesús. A tots els cristians, aquestes profecies són l'evidència clara de la veritat de Gospels i missió de Jesús en general. El problema és allò segons la Bíblia, existeix profecies veritables així com falsos. Per això la pregunta sorgeix sobre els criteris necessaris per distingir una profecia falsa d'un de veritable.