Si és nou aquí, pot voler aconseguir actualitzacions regulars via menjar de RSS. Gràcies per a visiting!Mohd Elfie Nieshaem Juferi
Segons Genesis 25:1, Keturah es descriu com ser la muller d'Abraham:
Abraham es casava amb una altra muller nomenada Keturah.
La paraula utilitzada per a muller en l'hebreu és

'ishshah (El Núm. de Strong 802) [1]
i The Brown-Driver-Briggs Hebrew i Lèxic anglès (2001) defineix el significat del wordRead més ..

Mohd Elfie Nieshaem Juferi
Això no és una observació nova. Ha estat molt de temps acceptat per becaris per qui els comptes de creació a Genesis 1 i Genesis 2 són redacted autors diferents. Consideri el seguir:
Tot el que ha de fer per veure-hi que l'Old Testament mentre sabem no venia directament del bolígraf dels seus uns quants autors, isRead més ..

Mohd Elfie Nieshaem Juferi
Els missionaries cristians en la seva resposta inicial a la nostra llista de Contradiccions Internes de La Bíblia han fet la declaració que siguem
... més molestat en excuses de cerca de no prendre la Bíblia seriosament, que raons de descobriment per seu [nostre] propi fe.
En llum d'aquesta "excusa" prop dels missionaries d'evitar els detalls sangonosos de l'ofRead massiu més ..

El "siríac Vell" manuscrits dels Quatre Evangelis coneguts com el Palimpsest Sinaitic, descobert per Mrs. Agnes Lewis en el Pacte de c. Catherine al Mont Sinai el 1892, desafortunadament era forjat pels Monjos, deliberadament, abans que es vengués a Mrs. Lewis i els seus companys. Feien un forat en la cita del manuscrit, així aparentment augmentant la seva edat de 900 anys. El treball de fet s'acabava en 1599 d. C. Els becaris anglesos que l'examinaven primer, posava la seva cita a partir de 697 d. C. Llavors, no sent segur, feien una segona inspecció, i hi assignaven una cita posterior, a 778 d. C. El Dr. Burkitt (llavors un estudiant jove), en el moment de la seva descoberta, idea que el forat en la cita era natural, és a dir, a la pell quan datat. Fracassava a adonar-se que cap escribà responsable no dataria un manuscrit prop d'un forat de tal manera pel que fa a permís el lector en dubte pel que fa a la cita exacta.

Prendrem la Bíblia més popular com el Rei James Version (KJV), la Versió Estàndard Revisada (RSV), la Versió Internacional Nova (NIV), la Bona Bíblia de Notícies (GNB), la Versió de Bíblia de Vida (LBV) així com la Bíblia de Comunitat cristiana (CCB) i contrast els mateixos versos dins d'aquestes Bíblies.

He estat llegint amb l'interès els últims pocs canvis quant a la lectura de Jeremiah 8:8 - " Com pot dir; 'Som assenyats, i el Dret del Senyor és amb nosaltres '? Però contemplar, el bolígraf fals dels escribans l'ha convertit en una mentida' " Bitllet: Quan sigui que veu que terme 'Dret del Senyor', la paraula hebraica és Torah per a mi amb tot el respecte al meu brethren cristià, penso que el que es manifesta sigui cristall clar. Això també esperarà explicar, insha'allah, per què era Jesús (P) sempre tan dur pels escribans.

Penso perquè els que no creuen que el Torah estava perdut a posteritat en una època farien bo llegir el seguir, insha'allah.

Abans de 1881, totes les traduccions del New Testament (incloent-hi, més importantment, el Rei de 1611 James Version (KJV), also known as la Versió Autoritzada (AV)), eren basats sobre còpies de manuscrits grecs coneguts com el Textus Receptus, que és llatí per a Text Rebut. (Abreviat com a TR). Però als 19ns i 20ns segles, es descobrien manuscrits grecs més vells. Aquests manuscrits han provocat becaris de Bíblia per revisar el que creuen és el text correcte del New Testament. L'última revisió d'aquest Text Grec són les Societats de Bíblia Unides ' ' els New Testament grec' (publicat per Societats de Bíblia Unides, 4a Edició, 1993); (que abreujaré com UBS4). Les successives revisions de l'UBS New Testament s'accepten àmpliament en el camp d'Estudis Bíblics, i s'han utilitzat per a traduccions modernes com la Versió Estàndard Revisada (RSV), Versió Internacional Nova (NIV) i Versió Estàndard Revisada Nova (NRSV).

Del punt de vista de la teologia corrent del dia és una endevinalla psicològica com el Paul de les Quatre Cartes poden haver seguit l'històric Jesús a un interval tan curt. Pierson obria els ulls de Loman a aquest fet. Li semblava allò la cristiandat desenvolupada de la comunitat i l'activitat d'idea teològica, que formen el fons de les Quatre Cartes, justifica la hipòtesi a què possiblement pertanyen un temps posterior. Loman veia que el treball en aquesta direcció començada per Bruno Bauer s'hagi de fer una altra vegada. Un estudi minuciós del treball de Bauer li mostrava que les cartes de Paul no caben al període on és habitual posar-los. Veritable, els intents s'han fet resoldre la dificultat pel suggeriment que Paul era un home molt extraordinari, i no han estat lligats pels drets que governen homes corrents. És possible, és veritable, per anar-se'n un camí llarg en l'explicació de les cartes amb l'ajuda d'aquesta suposició; però l'obligació de crítica, en buscar una explicació de fets històrics, és rebutjar tant com possible totes les solucions que n'assumeixen tot d'inusual i extraordinari.